L’Assemblea Nacional va estudiar en aquests dies un projecte de llei sobre l’error “correcte”. Pel que fa a la relació entre l’alta autoritat per a la transparència de la vida pública (HATVP) i els diputats, aquest bell principi és ja una realitat. Tot i que un impressionant nombre de funcionaris elegits del Palais-Bourbon no va poder esmentar la informació important en les seves declaracions d’interès, la institució creada el 2013, seguint el cas de Cahuzac, sembla tancar els ulls. Aquesta situació, difícil de creure que les dues transparències han estat, en els darrers anys, erigits com a escut contra l’ambient “All Rotten”, és possible gràcies a una escriptura subtil de la llei, interpretada per la manera menys completa per l’HATVP.

És evident de Marianne, que es va basar en el treball de fons dut a terme pel projecte Arcadia, que l’omissió de certa informació que s’inclourà en la declaració d’interès, consultant per tothom a Internet, és àmpliament practicada esport dins de l’assemblea. A partir del 22 de gener, només eren 220 diputats que s’han omplert perfectament (o gairebé) la seva declaració d’interès. Segons la Llei Orgànica de l’11 d’octubre de 2013, seguint el cas de Cahuzac, que ha d’incloure molts elements: els ingressos anuals afectats durant els cinc anys anteriors a les eleccions, les unitats celebrades a les empreses, les explotacions en òrgans. Líders públics o privats Entitats dels darrers cinc anys, els noms dels empleats parlamentaris o els mandats electius realitzats en la data de les eleccions – i la seva compensació.

Després de completar la seva declaració, cadascun elegit “certifica” l’honor de la precisió de la informació indicada “. Que no impedeix el gran “oblit”. MPS PS Ericka Baraves i George Pau-Langevin han, per exemple, que no es jutja per indicar … que han estat ministres de François Hollande, tocant aquesta ocasió de bonics ingressos. Pel que fa a Eric Ciotti (LR) o Nicolas Dupont-Aignan (DLF), que no recordaven haver estat diputats durant el terme anterior.