Premses universitàries de Rennes

Notes

1 veure, a Aquest volum, la introducció i les aportacions de C.-G. Schwenzel i M.-f. Bassez.

2 en el tema actual, per exemple en pH 3.3 i RM 2.28 i les seves adaptacions antigues, vegeu Simon M., Verus Israel. Estudi sobre les relacions entre cristians i jueus a l’Imperi Romà (135-425), París, E. de Boccard, 1964, incloent p. 100-105.

3 En un oceà bibliogràfic, podem fer referència a dues presentacions sintètiques recents en francès: GOUGUENHEIM S., Reforma Gregoriana. Des de la lluita pel sagrat a la secularització del món, París, temps present, Reed. 2014 (per llegir amb la revisió de Jean-Hervé Foulon en revisió històrica, t. CCCXIV, n. 661, 2012, pàg. 189-194) i Mazel F., feudalitats 888-1180, París, Belin, Rééé. 2014, pàg. 235-297. El període anterior es tracta en dues aportacions recents: Scholaz S., “Das Papsttum undie Theokratischen Ansprüche der Herrscher im Frühen Mittelalter”, a Trampedach K. i Pečar A. (Éd.), Theokratie unkratic Diskurs. Die Rede von der GottiesherRschaft und Ihre Politisch-Sozialen Auswirkungen im Interkulturellen Verglex, Tübingen, Mohr Siebeck, 2013, pàg. 255-278 i Patzold S., “Das Theokratische im Frankenreich der Karolingerzeit (8./9 Jahrhundert)”, op. cit., p. 279-300. Aquestes fonts han estat publicades en gran mesura en els tres volums de Lite Libelli per E. Dümmler dins de la Monumenta Germaniae Històrica, Hannover, Impensis Bibliopolii Hahniani, 1891-1897.

5 Pacaut M., teocracia , Església i poder a l’Edat Mitjana, París, Descular, 1989 (Redisseny del 1957), pàg. 82 (Honorius) i 85-88 (Bernard).

6 a Honorius Augustodunensis (designat ara com a honoris), vegeu la col·lecció de Flint V., idees a l’oest medieval: textos i els seus contextos, Londres , Variorum Trigues, 1988. La Summa Gloria es publica a Tome3 Lite Libelli, ed. cit., p. 63-80.

7 Injungis mihi, sermó i científic Imperito, pervigil Ovilis Christi Drugor, Stilo Depromere, Uedem Personae Persons a Col·laboració Princàtuatus Apice, una alterna alteri a dignata Sit Preferenda, Vel Altera AB Altera Sit jure constitueix (Honorius, Summa Gloria, ProRón, Ed., Pàg. 63, l. 11-14).

8 Sancti Bernardi Opera, Leclercq J. i Rochais H. (ed.) , t. 3, Roma, edició cistercenca, 1963, pàg. 393-493. Sobre l’obra i la seva fortuna, primer vegeu Lobrichon G., “Hers i desgràcies de la consideració, segles XII-XVIII”, Cîteaux, Comentari Cisterciens, t. 63, 2012, pàg. 317-330.

9 Sed Garruli Fortusse Tumido Fastu Compendunt Regem No esse de nombre Laicorum, Cum Unctus Sit oleo sacertum. HOS Explosted Ratio Insensatos Deridet, i Imprudentium Hominum ignorantiam Perspecta Veritas obmuteee facete. Aut Enim Rex és Laicus Aut Clericus. Sed si no és Laicus, Tunc és clericus. I si és Clericus, Tunc Aut és Ostiarius Aut Lector Aut Exorcista Aut Acolithus Aut SubdiaConus Aut Diaconus Diaconus Presbitre. Si des del seu gradibus no és, Tunc Clericus no és. Porro Si Nec Laicus NEC Clericus és, Tunc Monachus és. Sed Monachum Eum Excusat Uxor i Gladius. SED NEC MONACHO NEC ETIAM CLERICO LICET ARMA PORTARE. Igitur Cum Evidenti Ratione Sit Laicus (Honorius, Summa Gloria, c. 9, Ed., P. 69, l. 2-11).

10 NEC Silentium preteïnum Quod de seminex Nembroth Gygas Descendit , que Turrim Babel Contra Deum Build, en quantitat a Mundo Tyrannidem Arripuit, Primus Idola Géré Docuit (Honorius, Summa Gloria, c. 7, Ed. Cit., pàg. 67, l. 26-28).

11 Què em va preguntar? Pharaoem qüestionat. QUID ERGO COR DURUM? Ipsum és Quod NEC Compunció Scorditur, NEC Pietate Mollitur, NEC Movent Preibus: Minis no cel·lular, flagelis Duratur. Ingratum Ad Beneficia, AD Consilia Infidum, AD Judicia Saevum, Inverecundum ad Turpia, Impavidum AD Humana, Temerarium a Divina, Praeterianum Oblivissens, Praientia negligens, Futura no providens (Bernard, Consideració, I, 3, 3, Ed. Cit. , pàg. 396, l. 9 i 11-16).

12 Si el terme “césaropapisma” no és medieval, la realitat que cobreix, la pretensió d’un poder temporal d’influència en el camp religiós, Està ben testificat a l’edat mitjana.

13 Cum Universitas Fidelium a Clerum i Populum Distributur i Clerus Quidem especulatiu, Populus Auteme Negociativae Vitae Ascribatur i Seep Heec Pars Spiritalis, Haec Vero Secularis Nominetur, i Ista sacerdotali, Ista sacerdotali, Ista sacerdotali Auton Regali Virga Gubernetur, Solet Plerumque Apub Plerosque Queri, Utrum Sacerdotium Regno, un Rognum Sacerdotio Jure Debeat a Dignita Pretli.Podria respondre breument al que s’afirma com un esperit o begudes seculars supera l’ordre, la dignitat del sacerdoci augmenta el regne (honor, glòria c. 1, ed. Cit., P. 64-65, pàg. 34-4) .

14 El fet que era un pastor, va expressar el sacerdoci, en el qual la cura pastoral i d’allí, fins a la mesura d’ovelles per un llops rabons, la distorsió herètica manté el xai sacrificat per la veritat del xai Els pecats del món, aixecant que es llegeix un sacrifici acceptable per Déu, perquè el sacerdoci es creu que el pare li va obligar al pare, que també és els nostres fills i que han dit que no es descriu, perquè el sacerdoci de L’església, queda exclosa del carnal al matrimoni. Un germà va ser assassinat perquè la cobertura del sacerdoci el regne suprimit. Destacar com l’excel·lència del sacerdoci del regne, el més clarament mostrat pel sacrifici del sacerdot Abel acomiadarà, desaprovarà de Cain King culpa les seves operacions (honor, glòria, Ch. 2, Ed. Cit., P. 65 , pàg. 13 19 i 22-25).

Per què esmenta els reis de culte 15 sacerdots honrats amb les Escriptures diuen que els sacerdots són especialment estimats de la seva tribu? Per a Moisès mateix testifica, quan els egipcis mantenen la seva pròpia terra, impulsats per la fam i la venen, solien mostrar la servitud de Josep d’avui mateix, cap, sinó que els sacerdots els seus pròpies no poden vendre-ho, es va convertir en un Estipendia pública del rei de la proposta de graner (honor, com a glòria de la, c. 14, ed. Cit., pàg. 70, pàg. 26-30).

16, però tots expliquen la història Dels reis grecs homenatjar el sacerdoci de manera que alguns comandants es llegissin a la mateixa oficina caducada (Honor, Glory, Ch. 14; Ed. Cit., pàg. 70-71, pàg. 30-2).

17 Jutges baixos terrestres, reis i governants de la Terra. Per què la pàgina? Què va girar cap a un altre home extenditis? No ho mereixes, però perquè li importa per impulsar les prioritats (Bernard, de consideració, 1, 6, 7, ed. Cit., P. 402, pàg. 16-19).

18 Què són? Si jo fos la filosofia d’aquest tot i em va agradar, són els vostres predecessors que no és tan en l’hàbit de; sereu més problemes que la majoria de, tal com era, des del dels pares que segueixen en els passos De sobte Deviaveris, és a dir, sembla que actuarà sobre el que volen insultar les seves ments aparegudes (St. Bernard, de consideració, 1, 9, 12, ed. Cit., pàg. 407, pàg. 10 -13).

19, segons les vostres normes, una altra part de la càrrega, que se us convé a la plenitud del poder (Bernard, la consideració, 2, 8, 16, ed. Cit., P . 424, pàg. 8-9). Sur Cette Notion, vegeu Etude Fleet Ladner, G.B., “Els conceptes de l’Església i el cristianisme i la seva relació amb la idea de la plenitud papal del poder de Gregory 7 Boniface 8” Història popular de la pontificia T. 18, 1954 p. 49-77.

20 Bernard, la consideració, 2, 6, 12-13, ed. cit., p. 419-421.

Bernard, 21, de consideració, 3, 1, 2,5, ed. cit., p. 432-434.

22 Si sou un seguidor de Crist, un zel, i una autoritat general de pujada contra la desvergonyiment d’aquesta malaltia. Busqueu el mestre per escoltar-lo fer-ho, em serveixen, seguiu-me (Io. 12, 26) (Bernard, de consideració, 1, 11, 14, ed. Cit., P. 409, pàg. 16-18) .. > 24 La forma apostòlica és prohibida la dominació (Bernard, la consideració, 2, 6, 11, ed. Cit., Pàg. 418, pàg. 16).

25 És sant escrit una vegada que la feina La persona es va celebrar, una vegada que la feina sigui possible. També es rebutja el deure de la persona, com el sacerdoci dels fills de Eli contaminat. Perquè ningú no pensi en una mala vida a través de la santedat conferida Eli va rebutjar “(honor, glòria, cap. 4, ed. Cit., P. 66, pàg. 10-11, 16-17 i 20-21).

Bernard, 26, de consideració, 3, 4, 18 i 5, 4 i 5, ed. Cit., pàg. 445-446 i 471-477.

27 per al sake Des de la similitud de, suposo que, a més, que s’inclouen a Déu, que també s’inclouen a Déu, de manera que aquí també s’inclouen Un com el Senyor Papa, primats o patriarques, arquebisbes, bisbes, sacerdots i abats són la resta de la següent manera (Bernard, en consideració, Ed. Cit., 3, 4, 18, pàg. 445).

28 i l’esperit de Déu i els sants àngels, i estan per sobre de tu (Bernard, fora de consideració, 5, 3, 5, ed. Cit., pàg. 470, pàg. 13-14).

29 Sur articulació entre théocratie i consciència, vegeu R. Brague, “Deux Formes de Théocratie”, donant Speer A. Guldentops G. (ed.), Das Gesetz, La Llei, La Loi, Berlín, Boston, de Gruyer, 2014, pàg. 39-52, aux p. 42-43.

30 per a la primera persona que es designi, però animals salvatges i animals (honor, glòria, cap. 26, ed. Cit., P. 75, pàg. 10-11).

31 Per aquest terme, el filòsof designa un conjunt de pràctiques “que permeten a les persones que realitzen, sols o amb l’ajuda d’altres, una sèrie d’operacions sobre el seu cos i ànima, els seus pensaments, el seu comportament, la seva manera d’ésser; transformar-se per arribar a un cert estat de felicitat, puresa, saviesa, perfecció o immortalitat “(Foucault M.,” auto-tècniques “, curs a la Universitat de Vermont, octubre de 1982, publicat a Technologies Del jo. Un seminari amb Michel Foucault, a Martin LH, Gutman H. i Hutton PH (ed.), Londres, Tavistock, 1988, pàg. 16-49, presa en dir i escrit, t. 4, París, Gallimard, 1994, pàg. 783-813, aquí p. 785). En aquest número, també podem fer referència a Foucault M., l’hermenèutica del tema. Curs al Col·legi de França, 1981-1982, París, Gallimard, 2001, que s’hauria de llegir tenint en compte els comentaris de Hitot P., exercicis espirituals i la filosofia antiga, París, Albin Michel, 1993, Reed., 2002 pàg. 305-311 i 323-332.

32 Sicut Ergo A Tempore Moysi Usque ad Samuem Sweetland Populo Dei prefuerunt, Ita Tempore Christi ad Silvestre Salvestrum Saledotes Aecclesiam Dei Rexerunt, Quae Ab Eis Legibus i Moribus Optime Institucional , Aeternam Patriaiam Egregie Erudbiebur, a Regibus Vero Inpublicabatur, que Cultu Veri Dei Modis Omnibus Avertere i ad Cultural Demonum Converter Immo Conpellere Nitanbur (Honorius, Summa Gloria, c. 15, Ed. Cit., P. 71, l 11- 16).

33 que Constantinus Romani Pontifici Coronam Regni imposa, i les desactives de Nulus Romanum Imperium rescat de subiret apostòlic, Imperiali Censutud (Honorius, Summa Gloria, c. 16, ed. Cit., P. 71, L. 28-30).

34 Cumque Sacerdotiu cuara i Regni Summa a Silvestri arbitrio Pender, Vir Deo Intelligens Rébels Sacerdotibus No Posse Glado Verbi Dei, Sed Gladio Materiali Coerceri, endem Constantinum, endem constantinum Asciivit Sibi a l’agricultura dei adjutorem AC Contra Paganos, Judeo S, Aquíicos Aecclesiae Defensorem. CUI ETIAM Concessió Gladi AD Vindictam malefactor, Coronam Quoque Regni imposa ad laudem Bonorum (Honorius, Summa Gloria, c. 17, ed. Cit., P. 71-72, L. 31-4).

35 Imperator Romanus Debet AB apostolico Eligi, Consensu Principum i plebis aclamats a Caput Popular Constitui, Papa Consecreri i Coronari (Honorius, Summa Gloria, c. 21, Ed. Cit., P. 73, L. 2-3). / P >

36 Sed Hic Forte Contentiosi Sermone i Scientia Imperiti Erumpunt i Imperatorem no AB apostolico, Sed té Principicus Eligendum afirmabunt. Interrogatori Quos ego, Utrum Rex ha subditis un pretatis assegut constituït. ‘A Praison’, es preocupi. Un quibus? Ducibus i Comitibus ‘. SED DUCES I COMISSIÓ EPISCOPIS UT PUTA DOMINIS AM SUBDITI SUPDITI SUBTIR, QUIA AB EIS BENEFICIAL I AECCLESIARUM predia habent. Ergo Rex té Christi Sacerdibus, que es constitueix principis de Veri Aecclesiae Sunt, Consensum Tánum Laicorum (Honorius, Summa Gloria, c. 22, ed. Cit., P. 73, L. 10-16).

37 Porro Si Obtur Quod a Triparta Historia Legitur Quia Valentinianus Imperitor ad Ambrosium Dixerit: ‘Ego Tibi Logo Corpora, Deus Autom Animas’, científica és Quod Ambrosius Prius Judex Provinciae Fuerit. Accepto Auteme Canonice Episcopatu, REX Pronviiae Curam Ei InstalVerit. QUEM MOREM ADHUC A ALIXIBUS Aecclesiis Novimus Observari, Scilicet Episcopum Urusque i Episcopatus i Ducat Curam Gerere. Quode Tames Sacerdotibus Christi Scimus Minimus Congesese, Quia Nemo Militan Deo Implicador Negociis Secularibus (Honorius, Summa Gloria, c. 29, ed. Cit., P. 77, 13-19).

38 beaee memoriae leone El PAPA té romanes Excato AB AB apostolica Sede A tumultuós Popula propulso Karolum, regem Francorum, Venit que Honorificador EUM és una merda. Hic Karolus, Contractant Exercitu, Romam Properat, Sediosos Digna Ultie Punians, Papam Propriee Sedi Redonat (Honorius, Summa Gloria, c. 30, ed., Pàg. 77-78, l. 27-3).

39 i que Idem Rex Romanam Aecclesiam Maximo Honores Sublimaverat AC Multis Donis i Mundibus, Insubricació i Maximis Alodis Ditaverat, Cum Essnet per Omnia Catholicus, Sapientia i Morum Excel·lent de Deo i Regno Digniusimus, Apostolicae Sedi Setano, Omni Clero Dacny, Leo Daddy, Tali Tant Adjute Gaudens, EI Soli Hoc Privilegium Concessit, UT Citra Alps a Partibus Galliae i Germaniae Ejus viceiscopatus Aecclesiastico Més institucional (Honorius, Summa Gloria, c. 30, ed. Cit., Pàg. 78, l. 7-13).

40 Quod Privilegium ETIAM estableix Ipsius AB Appostolica Sede Promererunt, Qua i Ipsi per Omnia Romae Aecclesiae Devot Exterunt. Qui denomina Sapienes i Vita Probabiles i Divino Congruas Personas Personas Elegant, i Aecclesiis Dei Dignos Abstant Pastores Ullo Pretio Prefecerunt (Honorius, Summa Gloria, c. 30, ed. Cit., P. 78, 13-16).

41 Una vegada que la veritat de Déu ni de l’església honren detesta sense l’elecció romana per al regne, que va esclatar sobre el govern malvat i abandonat que els acusats són tals que la clemència reial nero més pospositor com un tirà, el clero I la propietat de la violència, els querubins es van estendre, de fet, que no es va limitar, i l’harmonia de la gent, per molestar la pau de l’església, van prendre les edictes dels reis dels Kings de l’Apostòlic per violar els estatuts dels de el primer. Una persona que, amb justícia i equitat abhominantes, va ser una guerra civil, el clergat i la gent de la divisió i de traslladar tot tipus de maldat i amants de les persones als seus propis costums per estar en harmonia, justícia i la llei de Déu sense El coneixement de la qual van triar, que, contra la dreta i és adequat per a l’episcopat, les abadies per les quals prepositurae i altres van unir a les posicions canòniques de la part superior del preu del preu més Jezi el va vendre a la (navegueu per tota la glòria de Summa, CH. 31, ed. Cit., pàg. 78, pàg. 18-27).

42 Bernard, de consideració, 3, 2, 6-12, ed. cit., p. 435-439.

43 Bernard, de consideració, 3, 4, 14-18, ed. cit., p. 441-446.

44 apel·lacions del món sencer per a vostè, és un testimoni de la primacia de l’individu (Bernard, de consideració, 3, 2, 6, ed. Cit., P. 435 . Esforçar-se a alguna manera encara ho fas? (Bernard, de consideració, 3, 4, 15, ed. Cit., P. 443, pàg. 7-10).

46 Quan s’absorbeix a la llei? Però fins i tot el soroll quotidià dins de la llei, però Justiniani no mestres. Justen és això? Esbrinaràs. Per almenys la llei de les ànimes (Ps. 18,8). Però aquestes lleis de manera que la disputa i les cavillas immediatament (Bernard, de consideració, 1, 4, 5, ed. Cit., P. 399, pàg. 3-6).

47 sur cette affaire, JE ME PERMETS DE RENVOYER A FILLIOUX C, “DE LA SALLE DE CLASSE AU Tribunal a L’Expertise des Maîtres en Tbéologie Dans Les Procès d’Herèsie de la Première Moitié Du Xii sectile”, experiència i experiència Au Moyen Age. Pregunteu al consell d’experts, quaranta Congressos de la SHMESP (Oxford, 31 de març-3 d’abril de 2011), París, Publicacions de la Reine, 2012, pàg. 59-71.

48 Quan prengueu temps per treballar-hi (Ps. 27: 4), de manera que el profeta a Israel (carta 238, Bernard funciona, Leclercq J. Rochais a. ed.), v. 8, Roma, edició de cistercienses, 1977, pàg. 118, pàg. 19-21). C’est à l’Anne de ces apreciar Anàlisi Qu’il Faut que les développements Fameux Bernard Consacré un ECHEC 2 Dans Li Livre de la Deuxième Croisade (Bernard, la consideració, 2, 1, 1-4, ed. Cit., p. 410-413). Le Repour Sur La Croisade Fes un SUI DE REFLEXION SUR LA TOOCRATIE PUIFQUE L’Entreprise Milliaire Fat des la Premiere Croisade L’ocasió pour la papaute de Rassembbler les prínceps Chretiens Autour d’Elle. La Forme d’une Deuxième Croisade Fes Aporie Pour Laocratie Pontificaie: Si Gouverne Dieu et que les Hommes, els seus instruments échouée Dans Une Guerre jutge, que és coupable? Bernard Repunció La Réponse de Ses Analitza Sur La Place du Droit: un trope Conside’Rer Les Moyens Homaine, la Théocratie Perdu de Vue una finalitat espirituelle, etc Parce Que les croisés N’ont Pas Assez de les cames d’un diví origen croisade El pitjor.

49 lobrichon g. Veure “Heure et malheurs” art. cit., p. 326.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *